Patates murcianes

Ma mare diu que aquest és un plat de pobres, de fet li va ensenyar a ella la seva sogra, emigrant murciana que es veu que va passar força gana.

Calen unes patates, un parell de grans d'all, oli, vinagre i safrà.

Tallem les patates com si volguéssim fer truita de patates, potser un xic més gruixudes, les salem i les posem a coure com si fossin per a truita de patates, és a dir amb abundant oli, el foc no massa fort i tapades. Les remenarem un parell de cops per que es coguin de manera uniforme.

 Mentre picarem fi els grans d'all, i en una ma de morter hi posarem el safrà (8-10 filets prèviament torrats) i una mica de sal i el picarem fins a moldre'l. Un cop fet pols hi afegirem al safrà mig got de vinagre i mig got d'aigua i l'all trinxat.

Quan les patates s'hagin estovat traurem l'oli de la cocció i la tapa de la paella i elevarem el foc a màxim. Tot seguit i afegirem la barreja del morter i courem fins que s'evapori l'aigua i el vinagre (haurem de donar un parell de voltes per que la mescla passi per totes les patates). A mi m'agraden al punt que les patates fan crosta, però això ja és qüestió de cadascú.

Temps de preparació: 30'

Dificultat: fàcil

Pastís de truites

Una cosa fàcil fàcil és el pastís de truites. Sols cal tenir una mica de carbassó, una mica de albergínia, espinacs, patates, etc. És tracta del següent, fer unes petites truites de cada cosa i anar-les apilant fins a tenir quatre o cinc pisos, una de cada vegetal. Un cop fet això les hi cobrirem amb salsa de tomàquet fregit. 

Aquest plat té l'avantatge que es pot menjar tan fred com calent, així que si en sobra ja tens el dinar del dia següent a la nevera.

El temps de preparació depèn de quants pisos vulguis, però aproximadament uns cinc minuts per pis, la de patates una mica més , però mentre couen les patates vaig enllestint a banda les altres verdures que couen més ràpid.

Amanida de cigrons

De vegades, quan no hi ha temps de fer res amb una mica de dignitat, sols queda el tirar de pot de conserva. Una cosa que queda bastant bé, és l'amanida de cigrons.

Agafo un pot de cigrons cuits, els esbandeixo ben esbandits -no m'agrada aquella aigua densa que duen-, els deixo escórrer i els poso en un bol.

Un cop aquí, hi afegeixo bolets d'aquells en conserva que van amb oli. Escorro l'oli, ben escorregut i ho afegeixo al bol.

De vegades hi poso api trossejat, i/o avocat, i/o tonyina en llauna, i/o poma i ... Bé, hi poso allò que tinc i penso que pot quedar bé.

Ho amaneixo amb sal, pebre, oli i vinagre de Mòdena (d'imitació) i ala! Cap a taula!

Temps de preparació: de cinc a deu minuts.

Pastís de tonyina i verdures

L'altra dia -dilluns-, com és habitual, vaig arribar a casa i la nevera era buida. Al congelador sols quedava una resta escassa d'ensaladilla russa d'aquesta que venen ja congelada, no quedava verdura fresca, ni res de res per fer al dinar. Però, remenant, remenant, vaig trobar unes llesques de pa de motllo, d'aquest amb crosta tendra, una llauna de tonyina i el pot de salsa romesco d'aquella per a calçots.

Bé, com es diu habitualment: Imaginación al joder!! O era al poder?

Vaig coure la resta d'ensaladilla i despres la vaig saltar en la paella amb una mica d'all. Vaig torrar una mica sis llesques de pa de motllo. Aleshores vaig posar a la base una llesca, untada de romesco, i li vaig coŀlocar la verdura a sobre, ho vaig cobrir amb una altra llesca amb una barreja de tonyina i romesco, i finalment aquest pis el vaig tapar amb una darrera llesca. Així vaig muntar dos pastissos de verdura i tonyina amb romesco.

Va quedar força bo. Si n'hagués tingut hi hagués afegit maionesa, però no en tenia a ma.

Temps de preparació: uns 20 minuts.

Arrebossats

De vegades, si tinc a ma un carbassó, una albergínia o qualsevol altra verdura que pugui arrebossar, m'és una solució fàcil per fer un dinar en poc temps.

Mentre netejo i trossejo la verdura -a daus, a rodanxes, en juliana, etc- poso l'oli a escalfar. No el poso en una paella, sinó en una olla o cassola alta, així evito esquitxades. Hi ha d'haver prou altura d'oli com per que la verdura es pugui submergir.

La verdura un cop tallada la salo, i després, la puc arrebossar de dues maneres diferents, la primera és, barrejo farima i aigua fins a obtenir una mescla fluida, on hi poso la verdura i mesclo amb les mans fins que queda ben coberta la verdura.  Després, la poso a fregir en petites quantitats, per tal que l'oli no perdi temperatura -això és important-, la control·lo fins que agafa el color daurat per tots costats i després la col·loco sobre una reixeta elevada -a mi em va molt bé aquell estri que donen amb esl microones per elevar els plats- perquè tregui l'oli sobrant i es ventili. IMPORTANT: mo posar-la mai amb paper absornent, que estova l'arrebossat.

L'altre sistema és, agafar la verdura i enfarinar-la amb farina seca, fins que queda ben coberta. Aleshores tindrem preparat un bol amb aigua prop de la cassola on tenim l'oli per fergir calent, i el que haurem de fer és, agafar la verdura enfarinada i submergir-la en l'aigua peça a peça just abans de posar-la a l'oli, escórrer-la un xic i posar-la a l'oli. No temeu que no esquitxarà massa. Igualment haurem de control·lar que no hi hagi massa verdura coent-se per que no baixi massa la temperatura de l'oli i després posar-la en la reixeta per que es ventili i s'escorri.

Després aquesta verdura es pot servir amb salsa romesco, salsa soja, maionesa o el que volguem.

Què? A que queda bona i gens oliosa? Ja no podràs arrebossar d'altra manera.

Bon profit