Shitake

Avui la meva dona havia preparat un pollastre rostit, amb cebes i pastanaga. Després de servir-lo, encara quedaven al fons de l'olla una gran quantitat del suc de la cocció, cebes i pastanagues. La veritat és que era una barbaritat no aprofitar tot allò, però com que no tenia ni ganes ni temps de preparar unes patates fregides a daus ni res per l'estil m'ha vingut la idea al cap: "Ui! si jo tinc una bossa de bolets secs shitake (Lentinula edodes) que vaig comprar en un supermercat oriental a Barna ...", doncs sí, he agafat, he tirat a l'olla un grapat d'aquests bolets negres secs i he esclafat una mica allò. Resultat? Doncs en pocs minuts els bolets secs s'havien rehidratat amb el suc del rostit. Ara els bolets em servien d'acompanyament.

Acostumo a tenir shitakes secs, o de vegades n'he comprat premsats i refrigerats -que guardo al congelador-, així, quan en un rostit hi ha molt de suc, n'afegeixo, aquests s'embeuen el suc i milloren el plat. Sense cap feina. 

Planxa i creps

Fa uns anys em vaig comprar una planxa d'aquestes elèctriques, amb tefló antiadherent i no massa voluminosa -uns 25x25 cm-, a més, la puc rentar sota l'aixeta, i fins i tot al rentavaixelles, malgrat això últim no ho he provat.

A la planxa hi cuino coses diverses, no sols el bistec. Sovint la uso per fer truites, ous remenats, ous ferrats, creps ... i tot amb unes gotetes d'oli. M'ajudo per cuinar amb una mena d'espàtula de silicona i així no la ratllo.

Per fer els creps, que als meus fills els hi encanten per sopar, poso 500cc de llet, un raig d'oli, un raig de conyac o rom, una mica de vainilla -si els volem dolços-, tres ous, un xic de sal i 240g de farina. Un cop tinc els ingredients, els bato amb la Thermomix o la batedora  i vaig fent les creps a la planxa. Amb l'ajut de l'espàtula de silicona m'ajudo a donar-lis la volta quan ja estan fets per una cara i després enretirar-los quan ja estan fets.

Un cop fet el crep, sols cal omplir-lo del que es vulgui, sucre, Cola-Cao, melmelada, etc

Alls

Darrerament m'ha donat per menjar alls. Sí, alls. Però d'aquells que van en conserva i no repeteixen ni tenen un gust fort. Me'ls menjo com aperitiu, com aquell que pica olives.

Bé, quan obro un pot, no puc evitar la temptació de menjar-me'n uns quants, però un cop l'he obert, el que faig és afegir-hi una cullaradeta de curri. Després els deixo a la nevera i al dia següent i mentre durin, van agafant el gustet de l'espècia i la veritat és que estan boníssims. M'he de mesurar per tal de no menjar-me'ls tots.

Bé, no sé si serà per això o no, però aquest any encara no m'he constipat.

El pa amb tomàquet de l'entrepà

La veritat és que fa anys que em vaig afartar de que en el pa amb tomàquet del bocata em costés més el tomàquet que la llonganissa o la tonyina. Que si comprava tomàquet normal -fora de temporada estiuenca- no suca, si vols que suqui n'has de comprar "de penjar", aquests sí que suquen el pa, però eixuguen la cartera, de vegades va a 7€/Kg, i si te'n surt algun fet malbé encara més cars.

Bé, tip de la situació vaig trobar la següent solució: El pot de tomàquet en conserva. Però no el triturat, sinó el sencer. El que faig és agafar un pot de tomàquet sencer pelat i el trituro una mica amb el túrmix amb la mateixa aigua que du. És millor no triturar-lo massa. Aleshores el passo a un pot de vidre amb tapa -el típic pot de melmelada- i amb un pinzell pinto el pa. El pot el col·loco a la nevera i en tinc per a un munt d'entrepans.

Sí, ja ho sé, em direu que no és el mateix. És veritat, no és el mateix, però la majoria de vegades és substancialment millor que el que tindríem sucant un tomàquet comprat al súper. I la veritat, és que per a fer l'entrepà de l'esmorzar va molt bé, que en cap cas estic parlant de fer un pa amb tomàquet i assortit d'ibèrics per a convidar els amics.

A cuita-corrents

Hola, he pensat de crear un bloc on escriure de tant en tant el que cuino i menjo. Com que sovint arribo a casa a mig dia i he de preparar ràpid el dinar amb el que bonament arreplego per la cuina, amb el temps he anat aprenent una serie de trucs que bonament poden fer servei a algú altre que es trobi amb la mateixa tessitura, és a dir, tenir poc temps per a preparar-se el dinar i no voler menjar fast food, ni gaires precuinats ni coses similars.